Tots aquestes accions requereixen d’un disseny, implementació i avaluació posterior. Les mesures estan divides entre les encaminades reduir l’aigua no registrada (pèrdues) i les encaminades a moderar l’aigua registrada (consums), i a la vegada entre de diagnosi i d’acció. Al final del document hi teniu una simulació dels impactes d’un pla de conservació de 5 anys en un municipi d’exemple.
1) Pla de control per l’aigua no registrada
| De diagnosi | D’acció | ||
| Generals | – 1) Determinar el balanç hídric i indicadors (principalment el ILI, infrastructure leakage index) tecnico-econòmics globals i sectoritzats de l’aigua no registrada segons els estàndards de la International Water Association (IWA) i l’American Water Works Association (AWWA). Auditoria hídrica bàsica (top-down) i avançada (bottom-up) – 2) Analitzar segons el model del cost-benefici la implementació d’una mesura d’eficiència i conservació de l’aigua. | – 3) Establir l’estructura, informació i pràctiques operacionals necessàries per un control de les pèrdues d’aigua, tant de reals com d’aparents. | |
| Pèrdues reals | – 4) Estimar les pèrdues visibles, invisibles i de fons segons el model Leakage Component Analysis també de la IWA/AWWA | – 5) Determinar les mesures prioritzades i sectoritzades pel control de les pèrdues reals. – 6) Mesurar o estimar el cabal mínim nocturn de sectors segons metodologia estandaritzada per determinar les pèrdues reals al llarg del dia. – 7) Construir el model hidràulic per la gestió de les pressions i els sectors. Simulació segons canvis operacionals i de consum. Reducció de la pressió. – 8) Crear sectors hidràulics (DMA, district metered areas) eficaços i eficients. | |
| Pèrdues aparents | – 9) Estimar les pèrdues per subcomptatge segons les característiques dels comptadors i així crear un inventari actualitzat d’escomeses i comptadors . – 10) Estimar les pèrdues per frau globals i sectoritzades segons contrast d’informació tècnica i socioeconòmica (consum, cadastre, etc.) | – 11) Renovar prioritzadament els comptadors segons criteris tècnics i econòmics. | |
2) Pla de gestió de la demanda de l’aigua registrada
| De diagnosi | D’acció | |
| – 1) Caracteritzar els grans consumidors per oferir-els-hi oportunitats tècniques d’estalvi d’aigua. – 2) Analitzar l’estructura tarifària en relació a la capacitat de promoure l’estalvi. – 3) Identificar subministraments amb volums no registrats i/o no facturats per tal de regularitzar-ne la situació. – 4) Pronosticar les necessitats de recursos subministrats segons els diferents escenaris de l’evolució poblacional, activitat industrial i escenaris d’eficiència. – 5) Analitzar els patrons de consum dels clients per detectar-ne oportunitats de millora. – 6) Analitzar el consum de les piscines i determinar-ne mesures de contenció del consum d’aigua. – 7) Realitzar enquestes de l’ús d’aigua domèstic per conèixer àmbits d’actuació per a futures campanyes de sensibilització. – 8) Caracteritzar (perfil de consum, comptadors, tarifes, etc.) els consumidors comercials i industrials i municipals per també oferir-els-hi oportunitats d’estalvi. – 9) Avaluar tots els recursos hídrics disponibles tant de convencionals com d’alternatius (aigua de pluja, aigua regenerada, reutilització, etc.) per ajustar-los a les demandes de diferent qualitat (potable, aigua de reg, etc.). – 10) Analitzar segons el model del cost- benefici la implementació d’una mesura d’eficiència i conservació de l’aigua. | – 11) Determinar una estructura tarifària que promogui la conservació i l’ús eficient de l’aigua a la vegada que salvaguardi l’accés social a un bé tan preuat. – 12) Impulsar un programa de conservació i eficiència de l’aigua a les instal·lacions municipals com a cas exemplificador. – 13) Impulsar programes d’educació escolar sobre el cicle urbà de l’aigua al municipi en concordança amb el currículum de cada grup escolar. – 14) Dissenyar factures d’aigua amb consells d’estalvi personalitzats i consum contextualitzats i comparats amb els dels veïns i barri (factures tipus SomEnergia). – 15) Impulsar un programa de bonificacions per la compra d’aixetes, vàters, rentadores i dutxes d’alta eficiència – 16) Impulsar un programa d’ajudes i/o assistència per la detecció i reparació de fuites a la xarxa interior dels habitatges o per l’estalvi d’aigua, per exemple en el manteniment de piscines. – 17) Distribuir, de franc, reguladors de cabal (disminuidors o airejadors) com a contraprestació en la participació a algun programa de sensibilització ciutadana. – 18) Redactar ordenances d’estalvi de l’aigua eficaces i eficients pels nous habitatges i les reformes dels vells. – 19) Impulsar un programa d’educació ambiental adreçat a les famílies partint del cicle urbà de l’aigua al municipi. – 20) Implementar programes d’assessorament específics als clients comercials i industrials: auditories, millors pràctiques disponibles, etc. | |
3) Simulació d’exemple dels impactes de plans de conservació d’aigua en la reducció de les necessitats d’aigua subministrada
A la taula i gràfica següents teniu la simulació dels impactes de la implementació d’un pla de conservació de l’aigua en un municipi d’uns 37.000 habitants amb un consum d’uns 150 l/hab·dia (la mitjana catalana és de 116 l/hab·dia) i un consum no domèstic (comercial, industrial i municipal) d’un 25% del consum total. També d’un rendiment de la xarxa d’abastament del 70 % del total del volum proveït, és a dir de cada 100 litres introduïts al sistema de distribució 70 litres es registren i facturen correctament i 30 litres es perden per fuites, subcomptatge i frau, entre d’altres. Aquest valor del rendiment és una simple suposició de rendiments similars publicats de municipis similars a les característiques d’un municipi de 37.000 habitants. En aquestes condicions, el servei municipal d’aigües ha de subministrar 3,859 hm3/any al sistema dels quals 1,158 hm3/any es perdran en la ineficiència del servei.
Un pla de conservació pot actuar en dos fronts. En primer lloc, en implementar accions d’un pla de control de pèrdues (accions del punt 1 del present document) per augmentar el rendiment de la xarxa. Si suposem tan sols una petita millora del 70% al 73% en un horitzó de 5 anys, l’estalvi seria d’uns 0,189 hm3/any (189.000 m3/any). Aquesta s’ha de circumscriure en aconseguir l’òptim tècnico-econòmic de la xarxa no tan sols determinat pel rendiment sinó principalment per l’indicador ILI (indicador de fuites infrastructurals, infrasctructure leakage indicators), ILI < 2 i l’indicador del Nivell Econòmic de Fuites (ELL, Economic Level of Leakage). Aquestes millores en el rendiment són totalment realistes i tècnicament i econòmicament factibles, simplement cal posar-hi el focus.
En un segon front un pla de conservació podria implementar mesures de gestió de la demanda, és a dir de moderació del consum sobretot si es troba per sobre de la mitjana geogràfica. Si tenim un consum de 150 l/hab/dia doncs cal marcar-se com objectiu anar reduint-lo cap a valors propers a la mitjana catalana. Amb només una reducció del 3% del consum, l’estalvi anual ja arriba als 0,081 hm3/any (83.000 m3/any).
En resum, un pla de conservació de l’aigua representa un nou recurs per si sol, evitant doncs, la necessitat de nous subministraments en alta o l’ampliació de les extraccions de recursos existents com ara els pous. En aquest cas, suposant tan sols un impacte petit de les mesures implementades, de 70 a 73% del rendiment i una reducció del consum del 3% això ja representaria la disponibilitat de 0,270 hm3/any, és a dir 270.000 m3/any. Amb el consegüent estalvi econòmic i financer. De fet, des del punt de vista tècnic, s’aconsella que les entitats de gestió de recursos hídrics només autoritzin nous subministraments en alta quan el sistema sol·licitant demostra que treballa en el seu òptim tècnico-econòmic. I aquest és el cavall de batalla inicial, determinar aquest òptim tècnico-econòmic específic per cada sistema. Les auditories hídriques estandaritzades IWA/AWWA permenten determinar-lo.
| Variable | Valor | Unitats | Comentaris |
| Situació actual de partida | |||
| Població | 37.000 | hab | |
| Consum domèstic habitant/dia | 150 | l/hab/dia | Mitjana catalana 116 l/hab/dia i la del Camp de Tarragona 135 l/hab/dia |
| Consum domèstic total | 2,026 | hm3/any | |
| Consum no domèstic | 0,675 | hm3/any | 25% del consum total. |
| Consum total | 2,701 | hm3/any | |
| Rendiment de la xarxa | 70 | % | Consum total/ aigua total subministrada. |
| Aigua no registrada | 1,158 | hm3/any | Aigua perduda, fuites, subcomptatge, frau, etc. |
| Aigua total subministrada | 3,859 | hm3/any | |
| Situació després d’un pla de conservació | |||
| Consum domèstic habitant/dia | 146 | l/hab/dia | Reducció d’un 3% respecte als 150 l/hab/dia inicials |
| Consum domèstic total | 1,965 | hm3/any | |
| Consum no domèstic | 0,655 | hm3/any | També una reducció del 3 % |
| Consum total | 2,620 | hm3/any | |
| Rendiment | 73 | % | Si apliquem un pla de control de pèrdues passaríem del 70 al 73% |
| Aigua no registrada | 0,969 | hm3/any | |
| Aigua total subministrada | 3,589 | hm3/any | |
| Estalvis produïts en les necessitats d’aigua | |||
| Estalvi en l’aigua registrada | 0,081 | hm3/any | Els ciutadans haurien estalviat aquesta quantitat |
| Estalvi en l’aigua no registrada | 0,189 | hm3/any | L’operador hauria evitat de perdre aquesta quantitat d’aigua |
| Estalvi total | 0,270 | hm3/any | Hem obtingut un nou recurs. Evitem noves demandes en alta o fem front a nous creixements. 270.000 m3/any! |
Fonts metodològiques: Best Management Practices of the California Urban Water Conservation Council (CUWCC, www.calwep.org), Manual M52 Water Conservation Plans de la IWA/AWWA, Agència Catalana de l’Aigua i Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.
0 Comments