1) Què són les auditories hídriques?

Les auditories hídriques estableixen el balanç hídric del sistema de proveïment d’aigua potable segons el model normalitzat de l’IWA (International Water Association)/AWWA (American Water Works Association) en els àmbits temporals (estacionalitat) i geogràfics (sectorització) d’interès. El manual de l’AWWA, M36 Water Audits and Loss Control Programs, Fourth edition, 2016 és la principal font metodològica per la realització d’aquestes auditories ( https://www.awwa.org/Resources-Tools/Resource-Topics/Water-Loss-Control) així com la guia de l’Agència Catalana de l’Aigua (https://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/J_Publicacions/03-guies/22-guia-auditories-eficiencia-hidraulica-abastament.pdf)

Les auditories hídriques són un diagnòstic imprescindible per un ús racional i eficient de l’aigua. Aquest diagnòstic té un triple objectiu, per una banda determinar els tant-cercats indicadors d’eficiència o d’acompliment del sistema de proveïment, per una altra banda identificar doncs les àrees de major ineficiència/disfuncionalitat i màxima priorització d’actuació d’acord amb aquests indicadors i finalment avaluar el potencial estalviador o marge de millora del sistema en el marc de la previsió de les demandes d’aigua en el mitjà termini. Les auditories es poden emmarcar i/o encabir en els Plans Municipals de Conservació de l’Aigua, Plans de Gestió Sostenible de l’Aigua o Plans Directors d’Abastament i similars. Tots ells, eines per l’assegurament de la garantia de proveïment d’aigua.

De forma planera, les auditories hídriques permeten anar molt més enllà del rendiment del sistema, % d’aigua facturada, índex àmpliament usat però molt poc informatiu, i enganyós, sobre l’estat d’un sistema de proveïment d’aigua potable. A la vegada permenten dissenyar un pla de mesures per la millora de l’eficiència de la xarxa de forma eficaç.

2) Per a què serveixen?

Tot seguit es llisten els objectius, en format pregunta, de les auditories hídriques en cadascuna de les quatre partides bàsiques en què es divideix un balanç hídric d’un sistema de proveïment d’aigua potable: aigua autoritzada facturada, aigua autoritzada no facturada, pèrdues aparents (comercials) i pèrdues reals (fuites). 

Pèrdues reals (fuites)
– Quin volum de les pèrdues s’origina en les fuites de la xarxa i quin en les pèrdues comercials? Aplicació de la tècnica dels cabals mínims nocturns. En cas de no disposar-ne, Aigualenc instal·larà de cabalímetres sectorials no intrusius per la mesura del perfil de cabals horaris per la caracterització completa de la tipologia de pèrdues reals.
– Quin volum de les pèrdues reals (fuites) és inevitable i quin recuperable tècnicament? I econòmicament?
– En quin estat es troba la nostra xarxa respecte els estàndards de la IWA/AWWA? Quin és el marge de millora de la xarxa segons els indicadors ILI (índex de fuites), pèrdues linials (m3/km/dia) i pèrdues per escomesa l/escomesa/dia?
– Quin és el nombre de fuites estàndards (trobables i reparables) que hi ha a la nostra xarxa? A on (sectorització)? Quin volum de pèrdues de fons, visibles i invisibles tenim?
– Quina és la millor estratègia per reduir les pèrdues reals (fuites)? (Priorització de la millor estratègia entre els 4 pilars de la IWA: gestió de la pressió, cerca activa de fuites, reparació ràpida de fuites o substitució de canonades)
– Quin és l’estat de la xarxa? La cerca de fuites reduiran les pèrdues a valors normals o bé ja cal una renovació completa del tram o la xarxa? (models LCA/BABE i anàlisi de cabals mínims)
– Quina informació hauria de recollir el servei municipal d’aigües per la millora de la diagnosi de les pèrdues reals?


Pèrdues aparents (comercials)
– Quin és el volum de pèrdues degut al subcomptatge del parc de comptadors? On prioritzo les substitucions?
– Quin és el nivell de frau dels usuaris? Com es compara amb els valors tolerats per la IWA/AWWA?
– Existeixen piscines sense consum? Immobles sense consum ni punt de subministrament autoritzats?
– Quina és la millor estratègia per reduir les pèrdues aparents (Pla de Recuperació d’ingressos)?
– Quina informació hauria de recollir el servei municipal d’aigües per la millora del diagnòstic de les pèrdues comercials?
Aigua autoritzada i facturada
– Com es compara el consum per habitant amb el d’altres territoris? Hi ha marge per les polítiques de moderació de consums?
– Tots els usos requereixen aigua potable? Ex: usos agrícoles, etc.. Quin és el volum substituïble per aigua d’altres orígens i qualitats? Ex: aigua regenerada.
– El perfil de consum de l’usuari correspon al de la seva categoria actual? Ex: Ús residencial per ús industrial.
– En el cas de grans consumidors, el seu ús és prioritari (potable) o bé podrien usar fonts alternatives? Ex: usos agrícoles o autorentats de cotxes.
– En el cas d’ús industrial o turístic, quins són susceptibles de l’aplicació de les Millors Tècniques Disponibles per la reducció de l’ús de l’aigua?
– Quin és l’origen del subconsum en alguns punts de subministrament?
Aigua autoritzada no facturada (registrada i no registrada)
– Tots els usos municipals estan inventariats? Ex: punts de reg, fonts, punts d’aigualeig de carrers, usos esportius, etc.
– Es fan seguiment dels impagats?

3) Què n’obtenim en un exemple real?

Els resultats principals d’una auditoria hídrica municipal es poden presentar en un sol gràfic que combini els volum de pèrdues així com els indicadors més rellevants per l’avaluació d’aquestes pèrdues de forma sectoritzada. Aquest gràfic permet una priorització de les actuacions a realitzar per tal de reduir les necessitats d’aigua potable subministrada. La figura de sota presenta un resum d’una auditoria hídrica d’un municipi amb 9 sectors. S’hi grafiquen els volums perduts segons tipologia (reals/aparents i inevitables/recuperables) i sectors conjuntament amb els indicadors més importants: % pèrdues aparents, index estructural de fuites (ILI, infrastructure leakage index) i pèrdues linials (m3/km·d). Com es pot observar cada sector té una problemàtica diferent i per tant unes solucions o mesures a aplicar diferents segons les 4 potes de la IWWA per la reducció de les pèrdues reals i les pèrdues aparents. El pitjor sector en pèrdues reals en distribució tant en volum a recuperar com a indicador és el S1 (màxima priorització), seguit de prop dels sectors S7 i S2. El sector S8 té una fuita a la xarxa de transport que perd uns 25 mil m3/a també hi ha fuites a la xarxa de transport als sectors S4 i S3. El pitjor sector en pèrdues aparents és el S3, tant en volum com en indicador. A més aquestes pèrdues són a causa del frau. Els sectors S7 i S4 tenen poc marge de millora en pèrdues aparents amb el límit de 5% de pèrdues aparents acceptables.


info@aigualenc.cat

- Doctor en Química (Universitat Rovira i Virgili, Catalunya, 2005) - Mestratge en Geografia Humana (University of Sussex, England, 2007) - Mestratge en Gestió i Tecnologia de l'Aigua (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya i Aigües de Barcelona, 2019)

0 Comments

Leave a Reply